- Per fer-la a peu.
- Durada aproximada de 2 hores.
Itinerari
Iniciem la caminada a la plaça Dolça i anem direcció nord, vers on hi ha uns habitatges. Davant d’aquests, a mà esquerra, ens queda una zona recreativa per a la mainada i les basses de sedimentació de l’explotació minera.
A pocs metres veurem davant nostre dues obertures; per la dreta sortien els pans de carbó provinents de la fàbrica, situada a un nivell superior; l’altra, inicialment era una mina d’on treien carbó més ordinari, per a ús de les fàbriques de ciment. Continuem pujant mentre deixem a mà dreta el torrent de la font Gran i, a l’altra banda, l’entrada de la mina. Dolça.
Arribem a una bifurcació i agafem momentàniament el camí de la dreta per visitar les runes de la fàbrica de pans o conglomerats de carbó, per a ús de les màquines de tren. A la part posterior es distingeixen els edificis dels obrers i l’entrada de la mina d’on s’extreia carbó per a la fàbrica. Després de la visita tornem enrere i seguim el camí de l’esquerra vers la casa de Ca l’Armengol, des d’on tenim una vista excel·lent sobre el nucli urbà.
Anem cap a la dreta i trobem una edificació que feia funcions d’estació de descàrrega del carbó provinent de la mina del Faig. El carbó arribava a aquest punt via aèria, com per telefèric, un sistema instaurat cap al 1941.
Seguint pel camí, ens queden a mà esquerra les restes d’una barraca de manteniment de les vies, i arribarem al paratge del Taller. Ens dirigirem cap a l’edifici d’habitatges del mateix nom, que es diu així perquè en aquest lloc s’arreglaven les vagonetes i altres aparells mecànics. No seguirem per la carretera, sinó que continuarem en direcció nord, cap a la part posterior del Taller, per anar a buscar el passeig que transcorre paral·lel al torrent de la font Gran.
A l’inici del passeig ens queda a mà esquerra, l’entrada de la mina del Pinter i el pla inclinat per on baixa el carbó provinent de les mines situades més amunt (Teules, Coto, Ramona…) Caminar pel passeig amb l’ombra i el so dels salts d’aigua del torrent fan d’aquest paratge un dels més atractius i interessants del municipi. Durant el recorregut veurem un safareig, construït a finals del segle XIX, on anava a rentar a roba la gent infectada per la còlera per evitar que anessin als rentants públics. També trobarem al torrent una petita resclosa que servia per agafar aigua per la central hidroelèctrica que hi havia hagut al Taller.
La font Gran és un lloc ideal per fer-hi una aturada, fer-hi un mossec i contemplar com l’aigua surt de l’interior de la terra en un recinte enreixat.
Seguidament, anirem cap a la dreta; el primer edifici que trobem, actualment un habitatge, però havia estat la farmàcia en temps de les mines. En aquest punt trobem la carretera que puja des del nucli urbà, la qual agafarem momentàniament, sempre per la dreta, per davant del barri miner del Prat del Pinter, també conegut com el Corral de Fogonella. D’aquest barri és recomanable visitar l’església de Santa Bàrbara, patrona dels miners. Passarem per sobre el safareig que feien servir el veïns per rentar la roba, fins a agafar un camí que baix cap a la dreta, que marxa paral·lel per sobre la carretera, amb la qual ens trobarem a l’alçada d’un edifici abandonat, de finals del segle XIX, conegut com la Torre o casa dels Enginyers, ja que era l’habitatge dels enginyers i llurs famílies.
No agafarem la carretera asfaltada, sinó que continuarem per un camí que queda a sota la Torre, el qual, més endavant transcorre entre l’edifici de les oficines de les mines, a mà esquerra, i la casa de frens del pla inclinat núm. 5, a mà dreta. Per aquest pla baix el carbó fins a la plaça Dolça provinent de les mines, quedaven més amunt, després de baixar pel pla inclinat de la Gallina o can Camps i arribar al pla núm. 5 per a vagonetes.
Continuem avall per aquest camí, que passa per davant la casa de frens, i pel costat del dipòsit d’aigua de reserva de l’empresa Balaguer, però que també feien servir els ogassencs per mitjà d’una font pública que hi havia hagut al solar que actualment ocupa l’ajuntament. Seguint un passeig arbrat de plàtans, després de passar pel costat de l’edifici en què hi havia hagut a la fonda de can Masclet, arribarem a la plaça Dolça, punt de partida de l’itinerari.