- Per fer-la a peu.
- Durada aproximada d’1 hora.
Hi ha la possibilitat de fer tres rutes relacionades amb el recorregut que feien les vagonetes entre el nucli urbà i l’estació de Toralles: per la via d’anada o de baix, per la via de tornada o de dalt, o bé es pot fer un petit trajecte seguin part d’ambdues. Primerament, farem el petit recorregut circular (les explicacions també serveixen per a les dues sortides parcials).
Cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran
Itinerari
Iniciem l’itinerari a la plaça Dolça, lloc de concentració del carbó, camí de l’estació de tren de Toralles.
Anant en direcció sud, passarem pel costat d’uns garatges i per sota la casa de can Jolis, punt on hi ha dues opcions, seguir el camí inferior o el superior; no és important l’elecció perquè n’agafarem una per anar i l’altra per tornar. Nosaltres optem pel camí que queda més avall, que havia estat el recorregut que seguien les vagonetes, camí del pla inclinat de la Meseta de baix.
El primer punt d’interès, després de passar per l’interior d’un túnel, és una gran esplanada o plaça, que era l’ecombrera de la mina Dolça, indret conegut com la plaça dels Burros, perquè s’hi enterraven les bèsties mortes, entre elles els burros.
Seguint la caminada, passarem per sobre el pont del torrent de can Maideu i veurem murs de protecció del traçat poc abans d’arribar a sobre la fàbrica de ciment Benet. A tocar el camí hi ha una estructura feta de ferro, feta a l’empresa Casals, de Ripoll, que feia de tombarell per abocar carbó cap a la fàbrica, per a consum propi.
Seguirem per sobre les edificacions de la fàbrica de ciment fins a trobar una carretera que puja, la qual seguirem cap amunt, fins a l’encreuament amb una altra pista, que agafarem cap a la dreta. A l’altra banda de la vall ens queden les edificacions, enrunades, que integraven l’explotació cimentera Balaguer.
El camí que ara seguim és part del trajecte que feien les vagonetes un cop buides cap a la plaça Dolça. Durant la tornada passarem pel pont de Maideu i poc després trobarem una caseta on es guardaven eines per al manteniment de la línia i s’aixoplugaven els treballadors en cas de mal temps. Igual com en l’altra via, també passarem per l’interior d’un túnel excavat a la roca natural. En sortir ja serem al punt de partida, can Jolis, punt de cruïlla de les dues vies.