Posteriorment, l’abadia va adquirir tota la jurisdicció del castell. Ogassa fou possessió del comte Oliba Cabreta, del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de la baronia de Sales, de Ramon de Puigpardines. Des de l’edat mitjana va prosperar la indústria de la llana i entre els anys 1654 al 1658 fou ocupada pels francesos, fet que es va repetir l’any 1689. El duc de Vilafermosa va recuperar la zona.
Durant la Guerra Gran va ser ocupada i incendiada pels francesos, anys 1793 i 1794. Arran de l’ocupació francesa s’establiren a la població forns de vidre i de calç a la primera meitat del segle XIX. Alhora, l’obrador en què es treballava el vidre donà lloc al carrer més antic de la població.
Les mines de carbó de Surroca, que es començaren a explotar des de finals del s. XVIII, foren determinants perquè el ferrocarril arribés al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el mineral cap a Barcelona. Les explotacions assoliren la seva màxima esplendor entre finals del s. XIX, i la primera meitat del s. XX. Bona prova d’aquesta prosperitat econòmica en són els 1578 habitants que tenia el municipi d’Ogassa l’any 1900. Tot i disminuir gradualment el nombre de tones extretes de carbó, les mines van restar actives fins a l’any 1967 que es van tancar. Actualment, se’n poden visitar algunes.